Budisme

1.- Situació geogràfica i fundador:

Fundador:


El budisme es basa en els ensenyaments del seu fundador, el Buda. El seu símbol és una roda de vuit radis.
És una religió que procedeix de les creences de l'hinduisme, però que s'origina com a reacció contra el ritualisme exessiu del bramanisme.










Situació geogràfica:
Actualment, al món ho ha uns 325 milions de budistes.  Des que ek seu fudador va començar a predicar aquesta doctrina, el budisme s'ha estès per tot el continent asiàtic a partir de l'Índia, lloc del seu origen. Avui és la religió majoritària al Japó, el Tibet, Laos. Myanmar (Birmània), Singapur, Sri Lanka. Taiwan, Tailàndia, Cambodja, Bhutan i Vietnam. A la Xina hi ha una improtant majoria de persones no practicants i una minoria notable d'habitants que es confessen budistes. Malgrat això, la cultura xinesa està influïda per molts aspectes culturals del budisme.
Tot i que Àsia és una zona d'influència budista molt gran: a Europa i a Estats Units  hi ha molta població practicant o simpatitzant del budisme (a Hawai, la majoria de la població és budista). També ho ha budistes a Àfrica, Amèrica Llatina, Oceania i Euràsia.

2.- La doctrina
La doctrina del budisme és el camí de les “Quatre nobles veritats”:
1) La vida està plena de sofriment. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»
2) La causa del sofriment és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.
3) Extingir el desig fa cessar el sofriment per tal d’arribar a la pau definitiva p “nirvana”.
4) Per extingir el desig i el seu consegüent sofriment, cal seguir el Camí dels vuit passos:
-  Coneixement recte de les quatre veritats.
- Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia.
- Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
- Acció recta, on s'inclou la vida moral.
- Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
- Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
- Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
- Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.

3.- Els llibres sagrats:
El budisme no ha tingut mai un llibre sagrat. Buda no va deixar res escrit i la seva doctrina es va transmetre oralment. Quan la doctrina del Buda va escriure els textos es van dividir en "Dharma" (Doctrina), i "vinaia"(Disciplina monacal). Les parts més importants estan formades pels "Sutres" (Frases atribuïdes directament a Buda). Les primeres escriptures budistes es van inscriure en fulles de Palmera poc després de l'any 43 dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada (branca minoritària del budisme). Se'ls va donar el nom de Tipitaka, "Tres cistells", perquè havien dividit els textos en tres categories diferents.
Per tant el "Tanak"  es podria considerar la Bíblia Hebrea.
El Tanak està dividit en tres parts: Torà, Nebiïm i Ketubim. El Tanak, a més de ser el relat sobre la història d'Israel, és el fonament de la seva religió i la veritable pàtria espiritual del poble jueu.



4.- Els llocs sagrats i persones religioses 
Són importants dues formes arquitectòniques situades al costat d’un temple:

- Les pagodes:

És una construcció religiosa en forma de torre, generalment de pedra. Pot ser circular, però té la base quadrada o poligonal.

Al centre de la torre s’alça una gran columna que constitueix l’anima de la construcció i simbolitza l’eix que uneix el centre de la terra amb el cel.  

La pagoda conserva relíquies de Buda. 

- La stupa: 
La stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l' axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies - Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o comunitat d'aquells que han acceptat el principi del dharma -. La circumval·lació de l'stupa és considerada com una ajuda en la oració.

5.-Celebracions i rituals:

Ritus:

Existeixen diferents rituals principals:

-Ritus del naixement

Quan neix una criatura el seu pare i la seva mare el porten a un temple per tal de donar-li un nom. Els monjos el beneeixen i l'esquitxen amb aigua beneïda. S'encén una espelma, perquè les gotes de cera caiguin en un vol d'aigua.

-Ritus del matrimoni

L'home i la dona que es casen van al temple acompanyats dels familiars i els amica. Un cop allà, els monjos enrrotllen un llarg fil de cotó a la imatge del buda, que tot seguit lliguen els presents. Això, simbolitza que formen una comunitat unida. El superior dels monjos talla dos trossos de fil, un pel nuvi i l'altre per la núvia.

-Ritus dels morts

Quan es mor algú, els familiar criden un monjo per tal que pronuncï sermons especials dedicats al difunt “sutra de la mort”. Un cop fet això, el monjo aplica “la darrera aigua” sobre els llavis de la persona morta. Després es rentada i vestida i li ofereixen diners “diners en encens”. El mort es crema i es queda en encens, després els mojos se'n van a dinar a casa els familiars del difunt.

Hinduisme

1. Història i situació geogràfica

La majoria dels l'hindus es troben a l'Índia. La península de l'Índia es troba al sud d'Àsia, banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de l'Himàlaia.

 

Les arrels de hinduisme es troben en les tradicions dels primers habitants de l'Índia: la civilització de la vall del Indi, que va durar aproximadament des del 2500 aC fins al 1.500 d.C. i es correspon amb la més desenvolupada de les cultures dravídicas i persisteix entre els tàmils del sud de l'Índia, i també la religió de la tradició ària, que van envair l'Índia a partir del 1500 aC fins a l'actualitat.

 

2. La doctrina i les divinitats

 Els hinduistes creuen en la reencarnació.
L’hinduisme té més de 300 milions de déus i deesses. Els tres déus més destacats són Brahma, el creador de l’univers i de tots els éssers vius, Visnu, el preservador, i finalment Xiva, el déu destrueix i el que genera. 
 

A part d’aquests n’hi ha molts d’altres com per exemple Ganeix, déu de la saviesa, Agni, déu del foc i del sacrifici, Ganga, deessa del Ganges, Saravasti, deessa del coneixement, la ciència i la veritat, etc.

3. Els llibres sagrats
   
    
   L’hinduisme no té un únic llibre sagrat, sinó que en té diversos.

Els llibres sagrats vèdics es poden classificar en:

-Sruti (escoltats)

Són les quatre col·leccions o samhita que formen els quatre Vedes (el coneixement) que són:

1. El Rig-veda o Veda de les estrofes:

És el més antic (1500 aC – 1200 aC). Agrupa més d'un miler d'himnes a les divinitats, recollits i conservats per les famílies sacerdotals. Molts d'aquests encara es segueixen pronunciant en moltes cerimònies.

2. El Yajur-veda o Veda de les fòrmules:

Hi trobem les fórmules que cal recitar per a fer diversos rituals i els comentaris sobre aquests. Es va redactar l'any 1000 aC.

3. El Sama-veda o Veda dels cants:

És una recopilació de les principals estrofes del Rig-veda i del Yajur-veda, però acompanyades de notes musicals.

4. L'Atharva-veda:

És el més recent dels quatre llibres. Té una forta influència dels bramans i té molt a veure amb pràctiques màgiques.

Altres llibres que completen la revelació són el Brahmana i els Upanishad. 
 

-Smriti (el que la memòria ha conservat)

Dins aquests llibres que formen part de la tradició trobem:

1. El Mahabharata:

És un poema èpic que tracta del conflicte que oposava 5 germans als seus cosins, que els havien usurpat el tron injustament.

El text més popular n'és el Bhagavad-Gita (el cant del sanyor).

2. El Bhagavad-Gita:

És un poema èpic que forma part del Mahabharata.

3. El Ramayana:

Explica la història del rei Rama.

4. Els llocs i les persones sagrades

Els llocs sagrats més importants són les ciutats de Varanasi, Pushkar, i el riu Ganges.

Les persones sagrades són les qui estan al capdavant de la realització dels ritus per adorar a les divinitats.

- Els bramans. Són els qui han consagrat la seva vida a les divinitats.

- Els sadhus o ioguis. Són acetes errants o persones santes de l'hinduisme que han renunciat a tot.

5. Cultes i rituals

L’hinduisme és una religió repleta de cerimònies i observances rituals. Té com base el sacrifici d'animals, que els seus adeptes fan, no amb el propòsit d'agradar als déus, sinó amb la creença d'arribar a, a través del sacrifici, poders sobrenaturals sobre aquest món i sobre totes les coses.

El ritual és essencial per al culte, que cal realitzar sempre en estat de puresa.


-El culte domèstic:
Les tres castes superiors hindús, els nascuts dos cops, tenen com a deure realitzar un ritual diari, la pluja, que consisteix en l’adoració a la divinitat; també han de fer un ritus de pas per a cada etapa de la vida.


-El ritu del naixement:
Els rituals d’aquest tipus es fan fonamentalment a la mare, abans que neixi la criatura. Un cop a nescut, el bebè és presentat a la deessa Sasti (la protectora). A la boca de la criatura s’hi posa mel i mantega fosa.


-El ritu de la iniciació:
Es realitza en l’etapa estudiantil, entre les edats de 8 i 12 anys. En aquesst ritu la persona rep un altre nom, com a senyal de que ja ha arribat a ser adulta.


-El ritu del matrimoni:
La data del casament és fixada per un braman a partir de l’observació astrològica. La celebració del casament s’inicia quan el marit va a buscar l’esposa a casa seva; allà el pare la beneirà i després la confiarà al nuvi.
La cerimònia es realitza al voltant d’un foc sagrat. Els nuvis donen set voltes al foc mentre el braman recita himnes sagrats alhora que llança mantega, arròs, safrà, encens i flors a les flames.
El matrimoni no és consumarà fins a tres dies després.


El ritu de la mort:
Els hindús creuen que quan mor una persona, només mor el cos, que l’ànima viu molts cops en diversos cossos.
El fill més gran o el més jove portarà carbó encès davant el mort i encendrà la pira funerària mentre el braman recita versos sagrats per a santificar el foc i purificar així el difunt.

http://youtu.be/TDUdT5z_CBU

5.- Ritus budistes i celebracions.

Als patis dels monestirs, un cop l'any es celebra la "festa major" del monestir. Els monjos es disfressen i durant tot el dia es fan dances, amb música, menjar i resen.
A les celebracions hi arriben gent de tots els pobles del voltant.